Geografia

Fotografia aèria de la ciutat de Tarragona - Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya-IGCC

La Tarragona actual està situada sobre l’antiga Colonia Iulia Urbs Trumphalis Tarraco. Els seus monuments principals formen el Conjunt Arqueològic de Tarraco, inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000.

Es va erigir oberta al mar Mediterrani (Mare Nostrum), sobre un turó d’uns 80 metres sobre el nivell del mar. Aquesta situació privilegiada li va permetre controlar el vast territori circumdant (l’anomenat Ager Tarraconensis) i els fronts marítim i fluvial. Des d’aquest promontori l’orografia natural descendia per orient i occident de manera gradual fins al mar i el riu Francolí, mentre que la zona mitjana es caracteritzava per una depressió o barranc que decreixia en direcció al mar, on era flanquejada per dues elevacions que formaven una badia apta per fondejar les naus a terra en l’antiguitat.

Seccions del turó de Tarragona en sentit est-oest i nord-est - sud-oest - MHT-Museu d'Història de Tarragona
Imatge de Tarragona a inicis del segle XX des del turó de l’Oliva. Al fons, la muralla i les fortificacions d’època moderna - MHT-Museu d'Història de Tarragona

Geològicament, la zona més elevada de la ciutat (anomenada Part Alta) sla formen capes verticals de roques carbonatades dures i materials més tous (el conegut tapàs). Les litologies de més duresa van ser explotades i usades, segons les seves característiques, per construir, ornamentar, com a suport epigràfic i fins i tot per a monuments funeraris.

Entre totes les roques, la més coneguda i àmpliament explotada és la pedra de tipus Mèdol encara que també es van utilitzar altres materials de millor qualitat i duresa, com el llisós i la pedra de Santa Tecla, totes dues extretes fins a èpoques molt recents. Les intervencions arqueològiques també han evidenciat l’existència de potents fronts d’extracció d’argila, usada per a la fabricació de toves i atuells per a l’ús domèstic.

Imatge actual de Tarragona des del turó de l’Oliva. Compareu-la amb la imatge anterior - MHT-Museu d'Història de Tarragona

Des de l’antiguitat, els recursos hídrics s’han basat en l’explotació de l’aqüífer del riu Tulcis (actual Francolí), del carst subterrani, amb les seves fonts naturals, i de la recollida d’aigua pluvial. A això hi hem de sumar una sèrie d’aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat des de les conques dels rius Francolí i Gaià.

Imatge actual de Tarragona des del mar - MHT-Museu d'Història de Tarragona